La terra del Sol Naixent és per als occidentals un món estrany, una subtil barreja d'un passat encara viu i una fugida desesperada cap al futur. Els japonesos, sota l'ègida dels seus emperadors, descendents de la deessa solar Amaterasu, van desenvolupar, des del principi, una cultura original que va poder integrar les aportacions de la Xina i Corea a aquell país. Llargs períodes d'aïllament van reforçar l'especificitat Japonesa: un feudalisme turbulent que va apartar els emperadors sense atacar mai el seu caràcter sagrat, per confiar el poder a dinasties de ferotges i refinats shoguns, una cavalleria, la dels samurais, que va mantenir intacte el seu codi d'honor. Fins a arribar el segle XIX que per voluntat de l'emperador Meiji va viure l'experiència única de passar en unes dècades de l'edat mitjana a la revolució industrial. Descobriu el Japó a través de l'antiga capital de Nara, Kyoto i la moderna capital Tòquio, Hiroshima i els grans santuaris al centre del país a més de viure el pols de l'actual i trepidant vida del país del Sol Naixent.
