L'any 1907 escriptor alemany i premi nobel de literatura Hermann Hesse va viatjar a Itàlia fent una llarga etapa a l'Úmbria. El seu diari de viatge diu: Prop o lluny no hi ha mirada que no abarque una ciutat antiga, cèlebre, sagrada; d'ací cap allà veiem Spoleto, Perugia, Assís, Foligno, Spello, Terni i entremig centenars de pobles, esglésies, monestirs, castells, masies; una terra rica d'Història i monuments....L'Úmbria és una terra que infon alegria, serenitat. En FPR viatges hem fet un retrat complet d'aquesta regió italiana on encara tot és autèntic. Les emocions prendran forma en cadascuna de les visites que vos proposem com admirant els frescos de Giotto a Assís o davant la Bramantesca Santa Maria de la Consolazione a Todi. Sense oblidar el mar umbro, el llac de Trasimè, on Hanníbal va fer abeurar els ja mítics elefants o les medievals Gubbio, Perugia, Spoleto. Un viatge a una Terra Mil·lenària amb aire de "Grand Tour".

A principis del segle V l'emperador romà d'Occident Honori va traslladar la residència imperial de Milà a Ravenna. Va ser als afores d'aquesta ciutat Adriàtica, en la seua pineda, entre les dunes i els pantans que va morir Pau, oncle de Ròmul Augústul posant fi a l'Imperi Romà d'Occident. És en Ravenna que comencem el viatge a l'Emília i a la Romanya, regions italianes amb una quantitat de tresors artístics enlluernant. Ravenna i els seus mosaics, Bolonya amb la universitat més antiga d'Europa i un centre històric  ple de torres de maó i arcades elegants revelant una ànima medieval encara intacta. Però també presumeix de ser la ciutat dels Carracci i una pròspera escola de pintura renaixentista i per últim  Ferrara, la ciutat i cort d'Isabel d'Este, esplèndida difusora del nou art que portava el renàixer de l'antiguitat clàssica.  Mòdena és  la rival de Bolonya amb el seu duomo espectacular. Una escapada per gaudir de tres ciutats plenes d'art i història.

L'escriptor noucentista Josep Aragay en arribar a Nàpols escrigué: “He arribat a Nàpols, la ciutat de la roba estesa, de les pentinadores ambulants, dels vailets insolents, dels carrers molt amples o molt estrets i de les cambres sempre brutes i de l'italià incomprensible... (Nàpols-1916)” Des d'aleshores han passat cent anys i Nàpols ha canviat en algunes coses, en altres no. FPR vos proposa el viatge a aquesta terra tan vinculada al nostre país. Una terra plena de llum, d'olors a tarongina, de les llimeres en flor, de vinyes verdes vora el mar, sempre amb l'amenaça incerta del volcà. El Vesubi domina la meravellosa badia i li dóna perspectiva, grandiositat, magnificència. Va cobrir per desgràcia dels seus habitants les ciutats de Pompeia i Herculano portant l'ombra a aquelles alegres contrades però conservant la vida antiga per a la posteritat. Ho unirem per suposat, amb la ja mítica Costa Amalfitana amb una Mediterrània en majúscula, bella i recòndita observada de prop pels temples dels grecs, seus dels déus.

Presentar a aquesta altura la ciutat de Venècia als viatgers és del tot inútil. La que en un temps va ser reina dels mars, visqué una decadència lenta, però inexorable, que la portà de reina a vassalla. Una vegada perdé la independència queda com una vila provinciana, deixada, adormida sobre les restes del seu passat. Foren els viatgers del Grand Tour, al segle XVIII i XIX que començaren a descobrir-la de nou. Des d'aleshores Venècia ha viscut un èxit apoteòsic, que l'ha dut a ser una de les ciutats més visitades al món, i caure en el parany del turisme de masses, de foto i poc més. Fa temps que FPR vol visitar la Sereníssima, passejar-la, sentir el fet de transcórrer el temps pels seus canals, per les seues esglésies triomfants, i de vegades ocultes als viatgers. Assaborir el seu cel, canviant, capriciós, com una aquarel·la extraordinària. Admirar una història plena de llums i ombres, assaborir el vent fred de la llacuna, la boira que a la vesprada cobreix el gran canal, les llums porugues en caure la vesprada. Tot una escapada d’hivern  per viure la bella Venècia.

“Des de la cimera del campanile abraçava Venècia, tant escampada com nova York és vertical, tan salmonada com Londres s'ofereix en negre i or. El conjunt està rentat per xàfecs, molt acordat, amb blancs trencats, beixos morts, realçat pel carmesí fosc de façanes idèntiques a la carn de bonítol. Un fort aire sacseja la llacuna i empeny els núvols tan lleugers com aquestes noves veles de niló de les regates del Lido.” Paul Morand. Venècies. 

La regió del Laci és una de les més desconegudes d'Itàlia malgrat  o gràcies la "proximitat" de la ciutat Eterna. La seua part Sud, ja que Roma divideix en dues zones molt diferents el territori, és la que descobrirem en aquest viatge. Els castells romans amb les vistes als llacs, les viles de descans d'aquella noblesa romana que nodria el papat, les abadies romàniques a prop de temples clàssics, catedrals afrescades, murs de fortaleses antics com el temps, vistes d'altura, i una Mediterrània esbalaïda de tanta magnificència.