En arribar novembre el Pirineu es transforma, canvia el seu color d'una manera radical, passant dels grocs porucs als taronges intensos, verds fosforescents, marrons cafès, i el cel pren un ritme lent amb núvols silenciosos que viatgen com  si foren amants que donen una última mirada al ser estimat: Ordesa. És en la tardor  l’època on trobem el millor d'aquest grandiós parc nacional i no volíem deixar de gaudir del més  gran espectacle de la natura. Però a més tenim el plaer de descobrir aquesta vital ciutat aragonesa, Osca, amb la catedral romànica, esplendorosa així com San Pedro el Viejo, també romànica, el seu museu, el casino modernista sense oblidar el plaer d'anar de tapes. El castell de Loarre, a prop de la ciutat és sense dubte el millor castell romànic conservat a Europa. Les seues vistes són de llevar l'alè. Acabem aquesta escapada amb la visió sorprenent de los Mallos de Riglos. Tota una experiència al millor del nord d'Aragó.

L'escriptor noucentista Josep Aragay en arribar a Nàpols escrigué: “He arribat a Nàpols, la ciutat de la roba estesa, de les pentinadores ambulants, dels vailets insolents, dels carrers molt amples o molt estrets i de les cambres sempre brutes i de l'italià incomprensible... (Nàpols-1916)” Des d'aleshores han passat cent anys i Nàpols ha canviat en algunes coses, en altres no. FPR vos proposa el viatge a aquesta terra tan vinculada al nostre país. Una terra plena de llum, d'olors a tarongina, de les llimeres en flor, de vinyes verdes vora el mar, sempre amb l'amenaça incerta del volcà. El Vesubi domina la meravellosa badia i li dóna perspectiva, grandiositat, magnificència. Va cobrir per desgràcia dels seus habitants les ciutats de Pompeia i Herculano portant l'ombra a aquelles alegres contrades però conservant la vida antiga per a la posteritat. Ho unirem per suposat, amb la ja mítica Costa Amalfitana amb una Mediterrània en majúscula, bella i recòndita observada de prop pels temples dels grecs, seus dels déus.

L’Etrúria va ser una antiga regió històrica situada en el centre d'Itàlia, entre les actuals Toscana, Lazio i Úmbria. El topònim deriva dels etruscos o tirrens, els pobladors que s’assentaren creant una poderosa confederació. Les ciutats-estat independents, van ser les més importants d'Itàlia central i septentrional fins a la seua caiguda davant de Roma en el segle III aC. Necròpolis antigues, pobles medievals, viles renaixentistes, natura incontaminada. Paisatge intens el de la Túscia, aquesta regió conserva un patrimoni únic i irrepetible. Memòria d'una gran civilització perduda que descobrirem completament. A més hem afegit les visites a dos llocs extraordinaris: Bomarzo i el seu parc dels monstres un dels llocs més màgics d’Itàlia i que donà nom a una famosa novel.la. I l’espectacular catedral d’Orvieto amb la capella pintada pel gran Signorelli.