A mitjan tardor, abans d'arribar els freds hivernals, el paisatge castellà pren un aire d’estranya quietud. Els cels amples ocupen tot l'espai, amb blaus rotunds, visitats per núvols atrevits que passen indiferents a les solituds de la "ancha Castilla". I en un lloc central apareix una gran ciutat, com aliena a aquells silencis que té en girar l'últim carrer. Valladolid. Vos portem a un viatge ple de meravelles que no aixequen pols, símbols ferms d'una antiga Castella, repleta de poder i glòria passada. I que també són el senyal d'un renàixer amb el turisme cultural: El parc temàtic del Mudèjar, les visites als castells, esglésies, catedrals, places i carrers. Sense oblidar els veïns que transiten aquests espais o els regals gastronòmics que el fet de passar dels segles han consolidat una gastronomia plena, rotunda que no dona treva. Tot un gran viatge ben a prop.

A principis del segle V l'emperador romà d'Occident Honori va traslladar la residència imperial de Milà a Ravenna. Va ser als afores d'aquesta ciutat Adriàtica, en la seua pineda, entre les dunes i els pantans que va morir Pau, oncle de Ròmul Augústul posant fi a l'Imperi Romà d'Occident. És en Ravenna que comencem el viatge a l'Emília i a la Romanya, regions italianes amb una quantitat de tresors artístics enlluernant. Ravenna i els seus mosaics, Bolonya amb la universitat més antiga d'Europa i un centre històric ple de torres de maó i arcades elegants revelant una ànima medieval encara intacta. Però també presumeix de ser la ciutat dels Carracci i una pròspera escola de pintura renaixentista. Ferrara, la ciutat i cort d'Isabel d'Este, esplèndida difusora del nou art que portava el renàixer de l'antiguitat clàssica. A més hem unit noves visites plenes de sorpreses, la República de San Marino, xicotet país dominat pel mont Tità, Rimini amb el temple Malatestià, obra que inicia el renaixement i la romànica Abadia de Pomposa a la desembocadura del Po. Tot un viatge per descobrir i gaudir de la Romanya i l'Emilia entre les suaus llums i els ocres de la tardor.

L’Ebre esdevé la columna vertebral de les comarques del sud de Tarragona, artèria vital que ha modelat la cultura i els paisatges d’aquestes terres agrestes abocades a la mar Mediterrània. Un riu ja relaxat que ha anat tallant les serres al seu pas creant escenaris de vertigen i sent escenari de la batalla més crucial de la Guerra Civil Espanyola, que va decantar la victòria cap al bàndol feixista. Un riu que arrossega milers d’històries a les seues aigües quan ja s’aproxima cap al seu descans en forma d’enorme ventall endinsat a la mar com a punta de llança en un intent d’arribar més enllà del que l’horitzó permet albirar.