Quan pensem en Palència ens ve al cap de seguida la bellesa del seu art romànic o les viles romanes que la província castellana té com a referent. Poques vegades associem aquesta Tierra de Campos en el renaixement o el Mudèjar. Vos presentem una visió un pèl diferent d'aquestes terres de Castella, una mirada nova i sorprenent. A vora de la capital es troba tot un seguit de fabuloses peces Renaixentistes, Mudèjars. Ciutats com Cisneros- bressol del omnipresent Cardenal- Paredes de Nava, Becerril de Campos, Fuentes de Nava, etc amb un  patrimoni arquitectònic excepcional. Ens aproparem al tan menyspreat, en temps passats,  art mudèjar. Qualificat de servil, pobre, simplement decoratiu. Res més lluny de la realitat. Visitarem tots aquests llocs per demostrar i gaudir de les millors i sorprenents obres d'aquest estil tan únic de la península Ibèrica. A més no podem deixar d'aprofitar que el riu Carrión passa per Palència per descobrir o redescobrir la magnífica catedral i les principals atraccions de la ciutat, així com una obra cimera de l'art visigot: San Juan de Baños. Per arrodonir el viatge visitarem la villa romana de La Olmeda.

La Cerdanya és una de les comarques més belles, més fines, de Catalunya. És una gran cassola, estructurada sobre el curs del Segre, amb la graciosa particularitat de caure lleugerament, suaument, de llevant a ponent, en pla inclinat. No és una gran vall enfonsada, sinó una vall reclinada. Envoltada d’altes muntanyes que voregen els tres mil metres, la Cerdanya no deprimeix, com tants de llocs pirinencs; produeix, al contrari, una sensació d’amplària, d’elevació, de lluminositat, de llibertat. Els seus cels són esplèndids , el seu aire és fi, els seus paisatges tenen una tendresa entranyable.

Josep Pla. La Cerdanya. Guia de Catalunya.

Granada és un jardí d’aigua. L’aigua, eternament rebalsada en les jardins del Generalife, esvara dolçament pels canals que la condueixen cap als patis de la fortalesa roja. Durant el seu trajecte, esdevé música que, segons els àrabs, ens la regala Al·là. En arribar a l’Alhambra, reflecteix la llum, llançant-la sobre la més bella estructura de palaus àrabs coneguts arreu del món. Las Alpujarras guaiten Àfrica a través de la mar Mediterrània, a l’ombra dels pics Veleta i Mulhacén (els més alts de la península Ibèrica). De clima agradablement temperat als hiverns, la característica arquitectura popular dels pobles blancs –molts dels quals tenen nom gallec– està apegada als vessants de les muntanyes i envoltada de boscs de pins i castanyers.

Valderredible significa etimològicament "la vall de les riberes de l'Iber". La roca arenisca que es dóna a la zona propicià el fenomen rupestre a la comarca. Tot al llarg de les riberes de l'Ebre i a imitació dels anacoretes que s'instal·laren a vora del Nil o dels deserts de Síria es reproduí  una visió del cristianisme tan de moda en aquells temps. Des dels  llunyans segles VIII- X arriben els primers monjos a la vall. És per això que aquest territori gaudeix del major conjunt d'esglésies rupestres de tota la península, així com d'un patrimoni romànic i paisatgístic de primera magnitud. Visitarem la comarca gaudint de cadascun d'aquestes meravelles ocultes de l’art Medieval.

Del principi de la seua existència, l'església s'ha enfrontat a l'emergència de nombroses tesis herètiques, sobretot a l'Àsia menor. Algunes de les heretgies aparegueren als segles III, IV i V com l'adopcionisme, l'arrianisme, el nestorianisme o el monofisisme, totes degudament condemnades pels sínodes i concilis. El Catarisme és una de tantes. A la preciosa regió que els francesos anomenen "Midi" i que es correspon- entre d'altres- a l'Albigès, el Lauraguès, el Minerves, el Rasés, etc., comarques totes elles entre les remotes muntanyes de les Corberes, aspres, lluminoses, antiga frontera amb Catalunya i les valls de l'Aude i l'Arieja es troba la regió on el catarisme triomfà. Revisitem a les postrimeries de la tardor els principals indrets que  li donen contingut a la  història -amb tràgic final- d'aquella visió nova sobre el Cristianisme.

D'ençà que els musulmans arribaren a la península Ibèrica fins a la seua caiguda en 1492 passaren quasi vuit-cents anys. El patrimoni cultural, lingüístic, gastronòmic i  artístic, que ens deixaren és immens. Us presentem un viatge al cor de l'antic califat Omeia, al cor d'Al-Andalus. Un recorregut pensat per descobrir cadascun dels llocs que recullen el legat de l'ésser humà durant mil·lennis en aquestes magnífiques terres cobertes d'oliveres. Combinem les visites a les restes iberoromanes, musulmanes i cristianes amb el paisatge humanitzat en aquest moment per la verema de l'eterna olivera i el seu verd daurat. Visitarem necròpolis ibèriques, castells de faula  que foren vigies d'una frontera que a poc a poc retrocedia fins a desaparéixer,  catedrals d'un barroc exultant, pobles blancs que guarden la perspectiva  que deixà l'islam. Una nova mirada sobre la fabulosa Andalusia.

El mercat nadalenc més famós d'Europa i un dels més grans del món se celebra a la ciutat de Nuremberg. Des de 1212 és ciutat imperial i va ser la seu del tresor del Sacre imperi Romanogermànic. Als segles XV i XVI es converteix en centre del Renaixement alemany veient l'arribada al món d'Albert Dürer i abraçant la reforma luterana. Nuremberg també va ser la ciutat del primer banc públic fundat al món i com es deia d'ella "epicentre de la creació i innovació a la terra". La dissolució d'aquell imperi medieval la va unir al nou Regne de Baviera, del que forma part. Els nazis utilitzaren aquesta capital  pels seus congressos, ja que com a vila imperial la feren servir amb propòsits propagandístics. Ara gaudeix d'una nova vida cultural intensa, plena d'ocasions per a assaborir totes les propostes que ens ofereix. Descobrirem els llocs més importants de la ciutat, passejant-la: l'Opera, l'hospital de l'Esperit Sant, la casa de Durer, el museu germànic nacional, l'Ajuntament, la catedral i un llarg etcètera. La visita vespertina del seu celebèrrim mercat nadalenc ens obrirà les portes per assaborir a la vora del foc les salsitxes típiques i una cervesa que  arrodoniran el dia. Hem unit al viatge  dos de les ciutats més interessants a prop de Nuremberg: Bamberg i Würzburg. El Nadal comença ací.

País creat pels anglesos després de la caiguda de l’Imperi otomà, Jordània conserva un patrimoni arqueològic i històric espectacular. Fil-Per-Randa ha elegit els llocs més màgics d’aquest racó de l’Orient perquè ens puguem meravellar davant de la seua fascinant història. Passarem de la tradició monoteista a l’espai hel·lenitzat per la conquesta d’Alexandre el Gran .Anirem descobrint des de les ciutats de l'antiga Decàpolis als castells dels croats. Una terra plena de sorpreses fascinants.  tot això gaudint, a més, de la bellesa dels paisatges. De les joies que atresora Jordània sense dubte la principal és Petra. Dediquem una jornada sencera al descobriment de la capital dels Nabateus. A Jordània atresorarem fantàstiques imatges. Aquestes  ens portaran des dels intensos verds de la vall del mític riu Jordà fins als harmoniosos ocres dels deserts muntanyosos del Wuadi Rum, arribant fins als blaus turquesos del mar Roig, que tanca el país i li obri les portes a noves aventures en altres latituds.

Al sud de l'arc muntanyós del Taurus, que cau generalment a pic sobre el mar i no deixa lloc més que a una estreta franja litoral, està la Pamfília. Aquesta  és, amb la Cilícia, una de les dues planes més extenses que han pogut esdevenir llocs de vida per a l'ésser humà al sud d’Anatòlia. Les dues regions s'han comportat, gràcies a la seua diferent situació geogràfica, de manera molt diversa. La Cilícia i Antioquia se situen entre les vies de comunicació del creixent fèrtil i han vist constantment passar els humans, els exèrcits i les idees. La Pamfília, apartada d'aquestes grans rutes del món antic i modern només ha pogut relacionar-se amb la plana Anatòlica o per mar amb l'Egipte o Roma. Aquest viatge – recorregut exclusiu de FPR- vos portarà a conèixer una ruta gens transitada pel turisme de masses. Des de l'antiga Antioquia, ciutat mítica,  que ens transportarà als temps del patriarcat fins a les ruïnes de Perge o Side, farem tot un periple a la vora de la Mediterrània, sempre vigilats per les altes muntanyes tauriques i la profunditat i bellesa de la nostra mar. Un viatge especial pels amants de l'antiguitat i els seus paisatges.

El foc va crear d’una forma abrupta, violenta, una illa que a poc a poc es va anar transformant en un autèntic paradís natural. La seua diversitat d’ambients fan de Tenerife un continent en si mateix. Acull espais tropicals exuberants com la laurisilva, malpaïsos, penya-segats i platges negres, i una corona forestal farcida de pinedes de l’endèmic pi canari. Tot dominat per l’imponent Teide, volcà adormit i guardià de l’illa, amb el seu cim de neus perpètues. Vos oferim un cap d’any diferent amb el descobriment de Tenerife, recorrent-la amb suavitat, tranquil·lament, per gaudir de la més afortunada de les Canàries. A més farem una excursió a la fascinant illa de La Gomera que destaca per les escarpades muntanyes recobertes d’una luxuriant laurisilva.

La ciutat de Segovia i les comarques que l'envolten són una de les més belles paisatgísticament i monumentalment d'Espanya. Volem presentar-vos un Cap d'Any per descobrir o redescobrir la vida d'aquesta fabulosa ciutat i els seus voltants. Amb una combinació de visita cultural amb passejos plens de sorpreses sota la quietud del naixent hivern. Les seues esglésies, la major part d'elles romàniques són una delícia pels amants de l'art. Però no només, els paisatges als peus de la Serra de Guadarrama, parc nacional des de 2013, són de gran bellesa en començar l'estació quan els cims vesteixen de blanc. Al costat d'aquest l'altre reclam paisatgístic són las Hoces del Duranton, sempre sobrevolades pels voltors i les àguiles. Aquesta combinació fa de l'inici de l'any a Segovia una de les més atractives de la península on s'unix a una gastronomia de les més completes i saboroses de Castella.

Les celebracions de cap d'any a Istanbul són especialment sentides pels estanbuliotes. Aquestes festes són a la vegada europees i orientals i aporten a l'encant de la ciutat un "plus, si això encara és més possible. El soroll de la vida a través dels seus carrers, el fascinant Bòsfor, que en aquesta època de l'any adquireix tonalitats d'un blau fosc, i els minarets otomans que punxen el cel i ens enganxen al món. Celebrem el començament de l'any descobrint o redescobrint la que durant mil anys va ser Constantinoble. Vos portarem a vore allò que és imprescindible i allò que és secret i únic. No podem deixar a part trafegar dels mundialment famosos basars i el seu constant regateig. Un viatge per iniciar l'any a una de les ciutats més fabuloses del món.