Lanzarote és l'illa màgica de les Canàries. Sorgida de la terra i modelada per la mar i el vent és una terra aspra, dura però magnètica, atractiva i engisadora. Una terra negra en la que el quefer de generacions i generacions creà espais i paisatges equilibrats, potents i arrelats a l'ànima, on la natura i la mà humana es complementaren. I el gran mestre d'obra va ser un irrepetible César Manrique que sabé integrar una obra artística, avançada al seu temps, en un lloc privilegiat. Recorrerem l'illa de cap a punta gaudint de paisatges mítics, de muntanyes de foc i de la magnífica obra que ens va deixar aquest artista enamorat de la seua terrra.

Des que aristòcrates anglesos i russos la posaren de moda allà per la meitat del segle XIX com lloc d’hivernada, aquest petit país de pescadors deixà de ser un racó oblidat per a convertir-se en el centre de l’alta societat de l’època i refugi d’artistes de tota classe i condició esdevenint un espai de llibertat. Són les imatges de Matisse a Niça envoltat de coloms o de Picasso a Antibes explicant als seus convidats els beneficis dels banys de sol. Jean Cocteau pintava la capella de Sant Pere a Villefranche i la famosa modista i perfumista Coco Chanel feia el vestuari per als ballets russos de Montecarlo.Més enllà de la riviera francesa està la riviera italiana. Una regió que és un microcosmos, plena de descobriments sorprenents. Un cap d'any d’aristocràtica bellesa.

El foc va crear d’una forma abrupta, violenta, una illa que a poc a poc es va anar transformant en un autèntic paradís natural. La seua diversitat d’ambients fan de Tenerife un continent en si mateix. Acull espais tropicals exuberants com la laurisilva, malpaïsos, penya-segats i platges negres, i una corona forestal farcida de pinedes de l’endèmic pi canari. Tot dominat per l’imponent Teide, volcà adormit i guardià de l’illa, amb el seu cim de neus perpètues. Vos oferim un cap d’any diferent amb el descobriment de Tenerife, recorrent-la amb suavitat, tranquil·lament, per gaudir de la més afortunada de les Canàries. A més farem una excursió a la fascinant illa de La Gomera que destaca per les escarpades muntanyes recobertes d’una luxuriant laurisilva.

Totes les grans capitals europees tenen al seu voltant una plèiade de racons que poques vegades són visitats ja que són eclipsats per l’urbs. Lisboa i la regió que l’envolta ‒anomenada Estremadura‒ no s’hi queda fora. Descobrirem les joies que la gran monarquia portuguesa i la totpoderosa Església dibuixaren en el passat en aquesta deliciosa regió. La  costa  que envolta la capital té fabuloses cales, muntanyes i boscs d’un aire quasi tropical. Una ruta pensada per a gaudir de l’art, el paisatge i la gastronomia de la costa Lisboeta sense deixar de passejar la capital.

Ningú podria haver imaginat que aquella xicoteta ciutat a la perifèria del món grec, a la vora del Mar Negre, exposada al pas de pobles, d'exèrcits ferotges a la recerca de glòria, de mercaders afanyosos, estaria destinada a ser capital de dos imperis. La Roma de l'orient, la Sublim Porta. Ciutat coneguda com a Bizanci, Constantinoble o Istanbul, manté l'essència de tots els temps que han sigut, acumulant segles de vivències. En aquest intens viatge, volem revisitar la cosa imprescindible, que no cansa, i descobrir el que poques vegades ens han ensenyat de l'urbs. Recorrerem passejant el millor que els milers d'anys d'història ens han deixat escrit en les places i carrers d'Istanbul.

“En el meus llargs passejos per la ciutat, de vegades em perd, però gairebé sempre s’arriba a un punt dominant, vull dir el Gran Basar. És un espectacle fort, no solament per la gran quantitat de gent que atrau, sinó pel fenomen econòmic mateix. És una immensa construcció de voltes aguantades amb pilars, il·luminades per lluernes. Per dins, hi passen noranta-dos carrers. Cada carrer està destinat a un ram de marxants determinat. La nacionalitat del comerciant no compta per a res. Els carrerons, passatges, quatre-cantons, places i cul-de-sac del Basar formen un laberint complicat. La populositat de la gent de tota mena que s’hi mou a dins el converteix en un veritable formiguer.” Istanbul. Josep Pla.

El camí que al llarg de segles utilitzaven de canal de propòsits militars i polítics, el que feien servir per al comerç de tota mena de productes, el principal mitjà d’informació, de transmissió del coneixement, de difusió d’idees i d’experiències culturals entre Occident i Orient és el que hui proposem com a gran viatge tardorenc. Volem recuperar la memòria viva d’aquelles ciutats i pobles que han forjat aquesta línia única amb els seus imponents monuments arquitectònics… Samarcanda, Bukhara, Khiva, vivint in situ la llarga història de la Ruta de la Seda. Camí al paradís.

Vale do Côa. És el major conjunt d’art rupestre paleolític a l’aire lliure del món. Hi són visibles les primeres manifestacions artístiques de la història de la humanitat en centenars de superfícies rocoses gravades a l’aire lliure, on s’estima en més d’un miler de figures amb espècies representades com el cavall, la cabra salvatge i el cervo. La majoria dels gravats van ser realitzats sobre parets rocoses verticals.

Miradors amagats que ofereixen magnífiques vistes sobre els Arribes del Duero, on l’aigua trencà les dures pedres de granit per a crear prodigioses gorges. Retrobar les restes mil·lenàries de castres celtes i vestigis romans. Seguir l’itinerari de l’antic camí dels Arriers, sentir antigues històries de contrabandistes o deixar-se dur pel silenci d’unes terres que encara conserven zelosament l’essència d’una vida entre les pedres, la saviesa de l’autosuficiència i l’hospitalitat dels humils.

És ben sorprenent adonar-se que fins a fa molt poc els manuals d’art islàmic no havien dedicat gens d’espai l’art otomà. Durant molts anys es va admetre que l’art turc no era més que una imitació, en part, de l’art bizantí, però, en canvi, hui podem apreciar, admirar i redescobrir les joies que l’art del primer imperi otomà ens ha deixat al llarg de la història, des dels inicis seljúcides fins a l’esplendor del segle XVI, amb el seu màxim creador: el gran i genial arquitecte Mimar Sinan. En aquest itinerari exclusiu d’FPR hem unit la visita acurada de les primeres capitals d’aquell imperi: Bursa i Edirne amb quatre must de l’antiguitat : Troia, Pèrgam, Assos i Nicea, sense deixar de banda les vistes d’una costa que, passant l’estret dels Dardanels, va de la mar de Màrmara al blau profund de l’Egeu.