Les comarques del sud del nostre país són de les més temperades de tota la península. Amb un patrimoni cultural fabulós i una gastronomia única tenen tots els ingredients per gaudir d'un cap de setmana tranquil al sol primaveral. Oriola és la capital històrica de la Vega Baixa del Segura. Compta amb uns 80.000 habitants, dels quals 33.000 viuen al nucli principal de població i la resta a les nombroses pedanies i urbanitzacions que hi ha repartides pel seu extens terme. El centre de la ciutat està a les vores del riu Segura. El paisatge i l’origen d’Oriola estan determinats, en gran mesura, per aquest riu, que hagué de ser canalitzat a la dècada dels vuitanta. El nucli històric d’Oriola, declarat conjunt històric i artístic, atresora un enorme patrimoni. La ciutat és, des de fa anys, seu bisbal i seu universitària, cosa que testimonia el seu paper com a focus religiós i cultural d’un extens territori del sud valencià. Baix Vinalopó. El seu palmerar, el més extens d'Europa, és patrimoni de la Humanitat. Visitarem les dues ciutats i els seus voltants.

La concentració d’oliveres mil·lenàries més gran del món es troba a la històrica comarca del Maestrat. Un paisatge conservat a pesar del greu espoli que va provocar la moda dels jardins i les rotondes amb olivera. Tot un guió de terra i passions que embolcalla l’argument de la pel·lícula El Olivo, que Icíar Bollaín hi va rodar. Mentrestant, el seu oli s’expandeix gota a gota per restaurants i comerços de luxe de mig planeta. (Félix Tena, València Plaza)

La Serra de Guadarrama separa dos àmbits de l'antic regne de Castella: la vella i la nova. Madrid capital del país des del segle XVI ha vist al seu voltant com la monarquia des dels Trastàmares als Borbons, passant pels Habsburg ha anat vestint-la de les més preuades joies. D'entre elles destaca l'Escorial. Va ser el rei Felip II qui proposà en aquest lloc la construcció del monumental, i per a alguns, místic i esotèric Monestir. Obra cimera de l'arquitectura manierista a la península Ibèrica, reflex del caràcter del monarca que volgué unir Palau, panteó reial, basílica i biblioteca en un edifici de proporcions majestuoses. Ell sol encunya l'estil - per altra part tan imitat a la resta del país- conegut com a herrerià. Fundat per Enric II Trastàmara visitarem el Monestir de Santa Maria del Paular. Actualment priorat benedictí i que ha recuperat part de la sèrie de quadres que Vicente Carducho pintà per al claustre.També descobrirem dos peces poc conegudes pel públic en general, el borbònic Palau del Pardo així com el Castell de Manzanares el Real.

Terra de frontera.

El gran llit sec del Vinalopó ha sigut conformat per les grans avingudes d’aigua esdevingudes al llarg del temps. El menudíssim cabal que hi discorre ha configurat una conca que, a causa d’aquestes característiques, ha tingut (i encara té) una importància fonamental com a pas natural des de l’interior de la Península fins a l’arribada a la mar Mediterrània. Aquesta terra de frontera entre l’imperi almohade i els regnes cristians de Castella i la Corona d’Aragó durant els segles XII i XIII va fer que aquesta estratègica via estiguera vigilada per més d’una dotzena de castells. Aquests dibuixen una silueta única de la visió de la qual gaudirem des del pla i, a més, visitarem aquells considerats més característics.

Hi ha llindars que intimiden. Això ho pense mentre traspasse el portal de Sant Miquel. Forma part dels dos quilòmetres de muralles que protegeixen Morella (els Ports). No són defenses ornamentals, decoratives, sinó que, amb un origen medieval, tenen una grossària mitjana de dos metres, entre 10 i 15 metres d’alçària, i han patit múltiples setges i envestides. Personatges molt importants van passar per ací, com ara el califa Abd al-Rahmān III, el Cid, el rei Jaume I, el papa Luna, sant Vicent Ferrer, el príncep de Viana, el general Cabrera

Pepe Verdú

Us presentem una nova proposta de FPR per descobrir el millor de les ciutats patrimoni de la Humanitat. Al cor de Castella Àvila i Arevalo sobreïxen per la magnitud del seu patrimoni cultural i arquitectònic. Una visita aprofundida de l'essència d'aquestes dues viles ens portaran amb un llarg cap de setmana a gaudir de les meravelles que els segles han atresorat en elles. Només les muralles d'Àvila - obra majoritàriament romànica- ja val el viatge. Però a més la corona d'esglésies romàniques que envolten la ciutat, la catedral com una fortalesa de la Fe i els palaus renaixentistes a l'interior del recinte emmurallat ompliran de bellesa el dia. Arévalo és la capital comarcal de La Moraña i va ser declarada conjunt històric-artístic sent un dels nuclis fonamentals de l'arquitectura romànica-mudèjar. Un passeig per la ciutat ens obrirà les portes per a gaudir dels seus principals monuments. Santa Maria la Real de Nieva completarà les visites. Monestir de principis del segle XV que destaca per un claustre que és tota una crònica de la vida a l'edat mitjana. El paisatge de pinars, i erms ens seguirà com a nítid decorat.

El Riu Minyo és en els últims 75 km la frontera viva entre Espanya i Portugal. Com diuen allí “A raia Mollada”. Volem com a novetat per aquest estiu “especial”  presentar-vos un viatge al voltant del riu que ha marcat la vida des de temps immemorials d’aquesta part de la península Ibèrica. Tot un descobriment encisador. Com a compendi del riu descobrirem ciutats dinàmiques com Vigo, que mira el parc nacional de les illes atlàntiques, més conegudes com a illes Cies. Pobles amb un encant fora de l'habitual i que presenten bellíssimes estampes de la vida en la seua esplendor com és el mercat de Ponte da Lima. Places amb un sabor únic a Caminha o Viana do Castelo. Catedrals que lleven l’alé com la de Tui o xicotetes i afortunades sobrevivents d’èpoques molt llunyanes com Santa Comba de Bande o Bravaes. I no només castros, castells i  pobles, també bodegues que atresoren un or verd que es diu Alvarinho, muntanyes i paisatges d’una bellesa salvatge. Un viatge pensat en tots els sentits per gaudir del millor de les dues parts d’un mateix riu que uneix Galícia i el nord de Portugal. Benvinguts a l'Atlàntic.

La vall del Roine és des de l'antiguitat pas indispensable entre aquell nord boirós, incert, desconegut i la Mediterrània, el Mare Nostrum de la civilització grecollatina. Vos presentem un viatge seguint aquest fastuós riu fins a la capital que des del segle I aC va ser cap i casal de la Gàl·lia: Lugdunum , es a dir Lió. Aquest viatge seguirà la vida que el Roine ha anat repartint al seu voltant. Descobrirem els sumptuosos paisatges amb les vinyes que han donat tanta fama al país així com els pobles , viles i monuments que esperen ser descoberts. La segona ciutat més gran de França és famosa per la seua inabastable gastronomia però també pels barris antics plens d'encant. La Unesco l'anomenà patrimoni mundial de la Humanitat i és amb Praga la xarxa urbana més vasta al món en tindre aquest honor. Ens endinsarem pels carrer, places i racons. Els museus de la ciutat són magnífics: el de la civilització gal.lo-romana, el de Belles Arts on trobarem les portes egípcies de Medamud o una Koré al costat de Zurbarán, Veronés o Gauguin. L'arquitectura contemporània té també el seu lloc en aquesta vibrant ciutat. Un viatge per gaudir del secret millor guardat d'Europa.

La comarca de La  Garrotxa està situada al nord de Catalunya i en ella podem observar dos tipus de paisatges, els dos completament diferents. Al sud trobem més de 40 volcans i diverses colades de lava, formant un paisatge suau i amb pocs desnivells, és el parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa. Al nord el paisatge canvia radicalment, tornant-se més abrupte i escarpat amb una gran abundància de cingles i congostos. Amb la companyia de Victor Benlloch ens endinsarem en el descobriment d'aquesta bellíssima comarca fent cada dia una excursió per gaudir dels millors racons d'aquestes verdes terres, amb les rouredes, alzinars i fagedes així com dels seus pobles. Completa el viatge l'abundant i variada gastronomia.

Va ser el geòleg francès Dieudonné Dolomieu qui va descobrir les propietats d'aquest tipus de roca, en el seu honor se la denominà Dolomita. Fa 250 milions d'anys aquestes muntanyes estaven sota el mar acumulant petxines, corals i algues. Fa "només" 70 milions d'anys emergiren.  A causa de la concentració de fòssils i minerals,al capvespre, quan el sol comença a il·luminar-les, transforma la seua aparença acolorint-les amb tonalitats  que van del roig sang al roig pàl·lid, del taronja al pomelo. Vos presentem aquest estiu el Viatge al Trentino-Alto Adige/Sud Tirol com a novetat absoluta. Hem compilat el millor de les visites culturals amb les vistes més fabuloses de les muntanyes que el gran Le Corbusier va definir com "l'arquitectura natural més perfecta del món". Gaudirem d'eixa dualitat italo-germànica que és el Sud-Tirol: Bozen, Bruneck, Brixen entre d'altres així com una visita a Trento, la ciutat del concili. Afegirem  passejos a llocs emblemàtics de les Mítiques Muntanyes.