Guatemala ens regala la diversitat més gran de paisatges naturals i humans de Mesoamèrica. Paradís tropical habitat per milers d'aus multicolors. Els seus boscos impenetrables oculten les més belles joies de l'arquitectura Maia. Us proposem el descobriment intens d'aquest fantàstic país visitant cadascun dels llocs més destacables que li donen vida. Les ciutats colonials, testimoni de la conquesta espanyola, els pobles indígenes plens de colors amb una població que ha sabut conservar les seues tradicions seculars. Tot sota un cel brillant que dóna profunditat a un paisatge de volcans i selves. Guatemala és el bressol de la cultura Maia. Els seus llocs arqueològics mostren la cultura d'aquest poble en les seues esplendors: Tikal, que es trova dins d'un laboratori de flora i fauna selvàtica o Yaxha a la vora de dos llacs. La visita extraordinària de Copan (Honduras) completarà el nostre viatge al descobriment de Centreamèrica. Un cap d'any sota el màgic Apogeu Maia.

País creat pels anglesos després de la caiguda de l'imperi otomà, Jordània conserva un patrimoni arqueològic i històric espectacular. Fil-Per-Randa ha elegit els llocs més màgics del país perquè ens puguem meravellar davant de la seua fascinant història. Passarem de la tradició monoteista a l'espai hel·lenitzat per la conquesta d'Alexandre el Gran. Anirem des dels castells dels croats fins a l'ocupació otomana tot això gaudint, a més, de la bellesa dels paisatges. Imàtgens que ens porten des dels intensos verds de la vall del mític riu Jordà fins als harmoniosos ocres dels deserts muntanyosos del Wadi Rum fins als blaus turquesos del mar Roig, que tanca el país i li obri les portes a noves aventures en altres latituds.

Temples, ciutats i volcans. A Sicília, ressurt la natural gentilesa que amb plena espontaneïtat fan palesa els seus habitants i també el seu tarannà independent i maliciós que els caracteritza. Açò, és atribuïble al fet que aquesta illa ha estat envaïda un fum de vegades amb la conseqüent influència d’àrabs, normands, catalans, espanyols, francesos... Més que els monuments, altament interessants, el que més crida l’atenció és la seua atmosfera, el xoc violent de contrastos; magnífiques esglésies, edificis en ruïnes, palaus bellíssims... a més de l’animada vida dels barris populars, els mercats, els atzucacs..., en fi, tot plegat, podríem dir que Sicília és un tros del País Valencià tot just al mig de la Mediterrània.

Les celebracions de cap d'any a Istanbul són especialment sentides pels estanbuliotes. Aquestes festes són a la vegada europees i orientals i aporten a l'encant de la ciutat un "plus, si això encara és més possible. El soroll de la vida a través dels seus carrers, el fascinant Bòsfor, que en aquesta època de l'any adquireix tonalitats d'un blau fosc, i els minarets otomans que punxen el cel i ens enganxen al món. Celebrem el començament de l'any descobrint o redescobrint la que durant mil anys va ser Constantinoble. Vos portarem a vore allò que és imprescindible i allò que és secret i únic. No podem deixar a part trafegar dels mundialment famosos basars i el seu constant regateig. Un viatge per iniciar l'any a una de les ciutats més fabuloses del món.

Grècia no és només un país, és un viatge de temples vius, de blaus de mar i pobles blancs, de nits màgiques on el vi raja en la festa dels déus. És un periple pel principi de tot allò que és nostre, d’allò que és la nostra civilització, un viatge per la nostra història. Podrem meravellar-nos amb l’origen dels més famosos jocs del món a  Olímpia, del santuari més important de l’antiguitat sota el Mont Parnàs a Delfos, de les meravelles del fascinant Imperi bizantí, de monestirs ortodoxos, de castells venecians i francs, de fortaleses otomanes, de les vistes al Egeu, el mar que ens acollirà i que, de ben segur no oblidarem mai.

El segle de les Llums omplí Bordeus d'un nou estil arquitectònic. Les elegants façanes, places i jardins, tot d'un encant absolutament "burgès" li han valgut el reconeixement de patrimoni mundial de la Humanitat per la UNESCO. I no només l'arquitectura ens porta a gaudir de la ciutat de la Garona, els seus reputats vins són una altra fantàstica excusa per a assaborir el millor d'aquest racó a la vora de l'Atlàntic. No és concebible, estant a Bordeus, no passejar per les Landes. Territori màgic de boscos interminables a la vora de l'oceà, camins entre pinedes tan gran com selves equatorials. I les Dunes, gegants, inconcebibles, dominant l'horitzó. Us hem preparat un cap d'any ple de descobriments combinant art i paisatge. Un viatge "grand Cru".

EXTREMA-I-DURA

I freda, i muntanyosa, i aigualida, i salvatge,... i podriem afegir tòpics sobre Extremadura que trencarem en aquest viatge. Serà un viatge “a través” de la història,seguint les petjades del temps, des de la magnífica ciutat de Càceres, fins el museu d’art contemporani de “Vostell”. Veurem el paisatge i els pobles des d’on isqueren els “descobridors” del continent americà. En definitiva, un viatge on la història ha deixat nombrosos sediments en forma de patrimoni cultural -declarats per la UNESCO- de tota la humanitat. De la varietat gastronòmica, l’artesania, l’ambient nocturn, no cal parlar-ne, ja el coneixereu si veniu.

Còrdova va ser la capital de la saviesa de l'Occident musulmà durant el període califal i era una de les ciutats més avançades del seu temps. Així ho va escriure CH. E. Dufourq: “En cap moment, ni Roma, ni París, les ciutats més poblades de l'Occident medieval cristià, es van acostar a l'esplendor de Còrdova, el major nucli urbà de l'Europa medieval”.Volem aquest cap d'any descobrir o redescobrir la fabulosa ciutat dels Califes.

L’arquitectura del ferro. Patrimoni industrial rehabilitat. Inaugurat en 1902, l’escorxador de la Petxina és una sèrie d’edificis representatius de l’arquitectura industrial valenciana. L’estil obeeix al racionalisme arquitectònic amb certes influències modernistes. Va estar funcionant com a tal fins a 1969. Després de 34 anys sense activitat, el 8 de maig de 2003 es converteix en un centre d’oci i cultura.

Santa Maria de la Valldigna i Sant Jeroni de Cotalba

Jaume II, el 15 de març de 1298, alliberà “tota la vall dels castells de Marinyén i Alcalà, juntament amb els llogarets i alqueries, per tal que s’hi fundara un monestir”. En aquell moment, es desplaçaren tretze monjos des del monestir de Santes Creus fins a Simat per formar-hi la comunitat i encetar les obres del nou monestir. Des de la fundació d’aquest monestir fins a l’exclaustració, en 1835, foren vora de sis segles de contínua evolució fins a constituir-se en un dels millors monestirs que l’Orde del Cister tenia a la Península.

L'Argentina és un inméns país que s'estén des de latituds tropicals als erms deserts a prop de l'àrtic. Energia Pura d'impressionants paisatges naturals. Viatge únic d'entre les meravelles que ens regala el món, hem seleccionat els més imprescindibles d'aquesta màgica terra austral. La seua capital "Misteriosa Buenos Aires", com la va titolar l'escriptor Manuel Mújica Lainez, és inabastable, inesgotable, d'una intensa joventut. Al tròpic les cataractes de l'Iguaçú, una de les meravelles naturals del planeta, on s'uneixen tots els colors del verd, esclatant l'aigua en un espectacle sense igual. Al Gran Sud està la Patagònia, d'enormes proporcions, part central  del viatge. Gels eterns com el del Perito Moreno, cims llegendaris com les Torres del Paine a Xile que hem sumat al nostre periple. I La Terra del Foc per a trepitjar el confí del món. Un gran viatge amb música de tango de fons i resguardats pel cel de l'estiu Austral.

El Palau de Llíria, conegut com “el germà xicotet del Palau Reial”, inicia una nova etapa com a palau habitat i visitable, amb la seua obertura al gran públic. Una transformació que permetrà admirar els tresors de la Casa d'Alba i passejar per estades que combinen història i vida familiar. Construït l’àny 1770, època en què va ser residència de diversos ducs, va ser assolat per un incendi durant la Guerra Civil, quan només van romandre dempeus les façanes. L'aleshores duc Jacobo Fitz-James Stuart, junt a la seua filla Cayetana, va impulsar la seua reconstrucció. Les estades que ara es poden visitar sempre van estar ideades per a ensenyar el patrimoni de la Casa d'Alba.

La serra de Bèrnia és una alineació litoral –d’oest a est– entre el riu Algar i el barranc del Mascarat, ja en la mar, que fa prop de nou quilòmetres de llargària i separa les dues Marines. Està culminada pel puig de Bèrnia, de 1.128 metres d’altitud, amb espectaculars espadats que, des del vessant oriental, domina la badia d’Altea fins al puig Campana i del penyal d’Ifach fins al Montgó sobre el blau intens de la Mediterrània, que ofereix un panorama indescriptible. El castell de Bèrnia és una antiga fortificació reconstruïda en 1570 per impedir les comunicacions entre els moriscs de la Marina Alta i els de la plana de Benissa.

Nascut al centre de la ciutat, Joaquim Sorolla i Bastida va ser el pintor valencià més reconegut en l’àmbit mundial. Després de la seua formació a l’Escola d’Artesans i l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, Sorolla va rebre el suport del seu sogre i muntarà els seus primers estudis de pintura. Malgrat que quan assoleix la fama s’instal·là a Madrid, el nostre pintor no va perdre mai el contacte amb la seua ciutat natal, a la qual tornava per descansar i  gaudir sempre que el treball li ho permetia. De fet va sentir veritable fascinació per la seua llum, pels paisatges, les  festes i les gents.                                                                                             

Ciudad Real, capital manxega, és, malgrat la seua antiguitat, una ciutat amb pocs vestigis històrics. Però dit açò i gràcies a un dinamisme econòmic nou i a la seua vitalitat universitària, ha passat a ser una capital amb una vida cultural intensa i atractiva. La visitarem passejant-la, detenint-nos en la seua catedral, Santa Maria del Prado, i les principals esglésies. El Campo de Calatrava va ser frontera cristianoàrab, com podem veure en les restes dels castells que la poblen. Aquest orde va establir ací el seu centre de poder.

Tristes guerras

si no es amor la empresa.

Tristes, tristes.

Tristes armas

si no son las palabras.

Tristes, tristes.

Tristes hombres

si no mueren de amores.

Tristes, tristes.

Miguel Hernández

Anem a conéixer València en clau de dona. Volem interpel·lar-la perquè ens mostre el recorregut vital de dones que ocuparen l'espai públic i que cal recuperar. La ciutat encara conserva molts dels espais que transitaren les feministes dels anys 1920-1930 i la memòria de les seues petjades. Recentment hi ha més dones en la llista de carrers, però encara queden moltes per incorporar. Aprofitàrem la commemoració del 8 de març per a recordar a les dones que treballàrem per la igualtat.

Totes les grans capitals europees tenen al seu voltant una plèiade de racons que poques vegades són visitats ja que són eclipsats per l’urbs. Lisboa i la regió que l’envolta anomenada Estremadura no s’hi queda fora. Descobrirem les joies que la gran monarquia portuguesa i la totpoderosa Església dibuixaren en el passat. Aquest país que envolta la capital té dos perfils de costa, una d’accidentada, amb fabuloses cales, muntanyes i boscs d’un aire quasi tropical, i una altra d’arenosa i llarga en l’estuari del Sado. Una ruta pensada per a gaudir de l’art, el paisatge i la gastronomia de la costa Lisboeta sense deixar de passejar la capital.

Etrúria va ser una antiga regió històrica situada en el centre d’¦tàlia, entre les actuals Toscana, Laci i Úmbria. El topònim deriva dels etruscs o tirrens, els pobladors que s’hi assentaren i crearen una poderosa confederació. Les ciutats estat independents van ser les més importants d’¦tàlia central i septentrional, fins a  la  seua  caiguda davant de Roma, en el segle III aC. Necròpolis antigues, pobles medievals, viles renaixentistes, natura incontaminada. Paisatge intens el de la Túscia, regió que conserva un patrimoni únic i irrepetible. Memòria d’una gran civilització.

Anomenada així per la gran quantitat de naufragis que ocorren en aquesta part de Galícia, és la costa més perillosa de tot Espanya, però també una de les més belles. La seua geografia està oberta als temporals de l’Atlàntic, amb platges immenses, penya-segats desafiant les borrasques més extremes i pobles a recer de la costa. Els impetuosos vents carregats d’aigua i llum han pintat en l’imaginari comú supersticions, llegendes i misteris que li donen relleu literari. Recorrerem els indrets més fabulosos que vigilen l’oceà, passejarem per les seues platges secretes, menjarem els seus deliciosos mariscs i gaudirem d’una ciutat amb una gran activitat cultural¦ la Corunya. La Costa da Morte, una costa plena de vida.

Granada és un jardí d’aigua. L’aigua, eternament rebalsada en les jardins del Generalife, esvara dolçament pels canals que la condueixen cap als patis de la fortalesa roja. Durant el seu trajecte, esdevé música que, segons els àrabs, ens la regala Al·là. En arribar a l’Alhambra, reflecteix la llum, llançant-la sobre la més bella estructura de palaus àrabs coneguts arreu del món. Las Alpujarras guaiten Àfrica a través de la mar Mediterrània, a l’ombra dels pics Veleta i Mulhacén (els més alts de la península Ibèrica). De clima agradablement temperat als hiverns, La característica arquitectura popular dels pobles blancs –molts dels quals tenen nom gallec– està apegada als vessants de les muntanyes i envoltada de boscs de pins i castanyers.

En algun punt on naix l’antic debat metafísic sobre el que entenem com a art, es troba aquest recorregut en el qual veurem falles, la majoria modestes, que comparteixen alguns elements artístics diferencials de la tradició i, en canvi, mantenen els substancials. Continuen sent l’eix principal de la festa i les seues característiques són el disseny, l’ecologia, la denúncia social o el foment de la reflexió, però totes tenen alguna cosa en comú que les defineix com a falles: són, per descomptat, efímeres.

El MIAU és un projecte en constant evolució i creixement, que va nàixer amb la pretensió de ser un moviment social que fomentara la convivència entre els veïns del xicotet poble de Fanzara. El projecte es va convertir ràpidament en una experiència col·lectiva de convivència, col·laboració i intercanvi recíproc d’aprenentatge entre artistes, veïns, voluntaris i organitzadors, tot a través de l’art urbà. El fet de traslladar l’art urbà més innovador a les parets del món rural i el fet palés que l’art no sols ha d’estar en els museus i que pot formar part de la vida diària de les persones, és el que ha originat que aquest singular museu gaudisca ja d’un reconeixement mundial en l’àmbit especialitzat de l’art urbà.

València commemora l’Any de la Seda. El camí que al llarg de segles utilitzaven de tant per a propòsits militars i polítics, com per al comerç de tota mena de productes. El principal mitjà d’informació i de transmissió del coneixement, de difusió d’idees i d’experiències culturals entre Occident i Orient. Volem recuperar la memòria viva d’aquelles ciutats i pobles que han forjat aquesta línia única amb els seus imponents monuments arquitectònics… Samarcanda, Bukhara, Khiva, vivint in situ la llarga història de la Ruta de la Seda. Camí al paradís.

Un paradís natural. De vedat de ducs i àrea privada de caça a Parc Nacional i Reserva Biològica de la Humanitat. Doñana és el punt de trobada de dos continents i escala vital en les rutes migratòries de les aus que travessen Europa cap a Àfrica i a l’inrevés –un milió de viatgers alats recorren milers de quilòmetres buscant la bonança del clima i la humitat del maresme–. És un paradís de platges i dunes que acullen un vital ecosistema, una mena d’hotel de luxe per a les espècies que hivernen i nidifiquen al sud d’Europa. Huelva és una ciutat de gent vivaç i oberta, on el tapeo en la barra és un pilar de la seua gastronomia.

Vale do Côa. És el major conjunt d’art rupestre paleolític a l’aire lliure del món. Hi són visibles les primeres manifestacions artístiques de la història de la humanitat en centenars de superfícies rocoses gravades a l’aire lliure, on s’estima en més d’un miler de figures amb espècies representades com el cavall, la cabra salvatge i el cervo. La majoria dels gravats van ser realitzats sobre parets rocoses verticals.

Miradors amagats que ofereixen magnífiques vistes sobre els Arribes del Duero, on l’aigua trencà les dures pedres de granit per a crear prodigioses gorges. Retrobar les restes mil·lenàries de castres celtes i vestigis romans. Seguir l’itinerari de l’antic camí dels Arriers, sentir antigues històries de contrabandistes o deixar-se dur pel silenci d’unes terres que encara conserven zelosament l’essència d’una vida entre les pedres, la saviesa de l’autosuficiència i l’hospitalitat dels humils.

Ja en el segle VII aC, comerciants grecs utilitzaren el Danubi com a ruta amb els pobles de l’interior. L’¦mperi romà arribava pel nord fins a aquestes aigües, i no per casualitat va ser que, a la vora d’aquest pas 2uvial entre orient i occident aparegueren esplendoroses ciutats. Budapest és la ciutat del Danubi amb més de 1.1OO d’història des de l’assentament magiar. Actualment plenament integrada en la Unió Europea, viu moments de canvi de retrobament amb si mateixa i amb història densa i apassionant.

És ben sorprenent adonar-se que fins a fa molt poc els manuals d’art islàmic no havien dedicat gens d’espai l’art otomà. Durant molts anys es va admetre que l’art turc no era més que una imitació, en part, de l’art bizantí, però, en canvi, hui podem apreciar, admirar i redescobrir les joies que l’art del primer imperi otomà ens ha deixat al llarg de la història, des dels inicis seljúcides fins a l’esplendor del segle XV¦, amb el seu màxim creador¦ el gran i genial arquitecte Mimar Sinan. En aquest itinerari exclusiu d’FPR hem unit la visita acurada de les primeres capitals d’aquell imperi¦ Bursa i Edirne amb quatre "must" de l’antiguitat: Troia, Pèrgam, Assos i Nicea, sense deixar de banda les vistes d’una costa que, passant l’estret dels Dardanels, va de la mar de Màrmara al blau profund de l’Egeu.

En un racó de l’est de la Mediterrània, un xicotet país anomenat el Líban intenta recompondre la seua fisonomia després de tants anys de guerres i catàstrofes. Coneguda antigament com la Suïssa d’Orient ha anat recuperant, amb l’arribada de la pau, part de la seua intensa vida acolorida que tenia abans. Terra de cananeus i de fenicis va participar a l’alba de la civilització. Biblos, Tir i Sidó foren brillants ciutats que van imposar el seu nom durant segles en cada port del Mare Nostrum. En l’època d’August va ser colonitzada pels romans, que feren de la regió una de les colònies més importants d’Orient. Posteriorment el cristianisme i el Califat Omeia completaren aquest puzle multicultural que va ser –i és encara– el país actual. No podem deixar de parlar de les croades que, amb el seu regne de Jerusalem i el comtat de Trípoli, portaren l’Europa al cor de l’Orient. Un país preparat per a ser descobert de nou.

Des que aristòcrates anglesos i russos la posaren de moda allà per la meitat del segle XIX com a lloc d’hivernada, aquest petit país de pescadors deixà de ser un racó oblidat per a convertir-se en el centre de l’alta societat de l’època i refugi d’artistes de tota classe i condició en un espai de llibertat. Són les imatges de Matisse a Niça envoltat de coloms o de Picasso a Antibes explicant als convidats els beneficis dels banys de sol. Jean Cocteau pintava la capella de Sant Pere a Vilafranca de Mar (Villefranche-sur-Mer) i la famosa modista i perfumista Coco Chanel feia el vestuari per als ballets russos de Montecarlo. El nord-americà Scott Fitzgerald recorria amb el seu cotxe la “corniche“ mentre el nostre Blasco Ibáñez descansava a Menton.

Particular i bellíssima regió conformada per fèrtils planes i petits tossals farcits d’oliveres mil·lenàries envoltades per una llarguíssima costa. Es tracta d’un espai cultural i geogràfic amb importants relacions amb l’antiga Corona d’Aragó. Entre altres meravelles, ens oferirà un recorregut quasi secret, amb esglésies rupestres excavades en la roca, curiosos edificis blancs (i trulli), i cases apinyades en petits promontoris mediterranis situades en places i estrets carrers, banyats per la llum marina. Una Itàlia diferent on abraçar-nos.

A les acaballes del segle XVIII, l’escriptor il·lustrat i pintor valencià Antonio Ponz Piquer escrivia en el seu Viaje de España: “Cuenca tiene su asiento en un gran cerro, puesto entre dos mucho más altos que él, de los cuales la separan dos grandísimas profundidades, por donde pasan los rios Júcar y Huecar; que desde la raiz del cerro empiezan las murallas de la ciudad, y acaban en una altura extraordinaria; que para trepar por sus calles, particularmente por algunas,es menester poco menos que tirarle a uno con carruchas, y a veces han reventado las caballerías...“

Arquitectura i urbanisme de la primera meitat del segle XX

Javier Goerlich Lleó va ser, i ho és encara, un arquitecte que no deixa indiferent ningú: és admirat per uns i rebutjat per altres. No és estrany en un figura que va passar de ser capdavanter de la modernitat arquitectònica republicana a ser el major responsable de tots els canvis urbanístics de la València de la postguerra. La polèmica amb l’enderrocament de una de les nombroses reformes que va realitzar, la del cine Metropol, ha tornat a posar de moda Goerlich i, de nou, ha tornat a posar damunt la taula l’heterogeneïtat de la seua activitat laboral. En tot cas, amb el que una gran majoria està d’acord és que Goerlich va ser un gran defensor del patrimoni, segurament la motivació principal de la seua llarga vida professional i humana.

El conjunt urbà de Peníscola és una excepcional conformació geogràfica en forma de península, que té la particularitat de contindre fonts d’aigua dolça que brollen de la mateixa roca a un nivell relativament alt. El conjunt urbà de Peníscola, conformat per carrers estrets, empinats, de traçat tortuós i irregular, es desenvolupa a l’interior de la muralla als peus del castell, i conserva totes les característiques de l’estructura medieval. El castell, de grans dimensions, bastit durant la dominació dels Templers, s’alça sobre l’antiga fortalesa mora a l’estil de les ciutadelles que els croats construïren a l’Orient. Aquest castell va ser usat per Benet XIII (papa Luna) i el seu successor Climent VIII.

Valderredible significa etimològicament la vall de les riberes de l'Íber’. La roca arenosa que es dona en la zona propicià el fenomen rupestre en la comarca. Tot al llarg de les riberes de l’Ebre i a imitació dels anacoretes que s’instal·laren a la vora del Nil o dels deserts de Síria es reproduí una visió del cristianisme tan de moda en aquells temps. Des dels llunyans segles VIII-X arriben els primers monjos a la vall. És per això que aquest territori gaudeix del major conjunt d’esglésies rupestres de tota la península, així com d’un patrimoni romànic i paisatgístic de primera magnitud.

L’escriptor i viatger francés Stendhal, en eixir de l’església florentina de Santa Croce va escriure: “La vida s’havia esgotat en mi, caminava temorós de caure...“, anys després la psiquiatra florentina Graziella Margherini posà nom al símptoma¦ la síndrome de Stendhal. Va  ser el papa Bonifaci VIII el que li atorgà l’honor de ser el “cinqué element, juntament amb l’aigua, l’aire, el foc i la terra. Ciutat única i inigualable. Pàtria d’artistes irrepetibles. Bressol del Renaixement, en majúscula. No ens deixarem res per vore. Hem volgut dedicar-li un viatge monogràfic per gaudir-ne amb tranquil·litat, fent cada dia una passejada que ens portarà al que és més conegut i el que és secret. De la mà del nostre expert en història de l’art, Enric Català, descobrirem pas a pas la capital de la Toscana.

“Tot en Florència pareix estar acolorit amb un to violeta suau, com el vi diluït“ Henri James.

És un parc natural situat a l’interior d’una enorme fossa tectònica rodejada de pics amb un relleu abrupte i muntanyós. Congosts i barrancs als peus de Sot de Xera, formen paratges extraordinaris amb vegetació de pins, ginebres, romer i espart, i abundants fonts naturals i les cascades de Las Toscas.

Hi ha llindars que intimiden. Això ho pense mentre traspasse el portal de Sant Miquel. Forma part dels dos quilòmetres de muralles que protegeixen Morella (els Ports). No són defenses ornamentals, decoratives, sinó que, amb un origen medieval, tenen una grossària mitjana de dos metres, entre 10 i 15 metres d’alçària, i han patit múltiples setges i envestides. Personatges molt importants van passar per ací, com ara el califa Abd al-Rahmān III, el Cid, el rei Jaume I, el papa Luna, sant Vicent Ferrer, el príncep de Viana, el general Cabrera

Pepe Verdú

Fil-per-randa s’avança –com sempre– a les modes i vos presenta per a aquesta primavera, la visita exhaustiva de dos xicotets països balcànics fora dels circuits turístics comuns. I vos els presentem junts perquè la seua història es complementa perfectament. Aquest descobriment intens ens farà entendre i compartir la història dels Balcans, així, en majúscula. Kosovo, xicoteta república d’ètnia majoritàriament albanesa, intenta sobreviure al bell mig d’aquesta extraordinària península i Macedònia del Nord, que a la fi ha aconseguit tindre un nom reconegut internacionalment. El recorregut ens portarà, als amants de l’art i el paisatge, a gaudir de les joies que aquests països guarden i que miraculosament han arribat als nostres dies. Tota una plèiade de monestirs, esglésies, mesquites i madrasses. Tenim un viatge únic.

Les ciutats de Moscou i Sant Petersburg encara hui en dia rivalitzen pel prestigi de la seua arquitectura i dels seus museus. Aquestes dues capitals russes, que són tan diferents, mostren amb el descobriment pacient, les facetes d’una identitat forjada any rere any, segle rere segle, com a resposta als desafiaments vinguts de l’exterior. Hem combinat les dues urbs per a poder conéixer-les, cada una dins el seu ritme particular. Des del fabulós Kremlin, imatge única de tota una època, a la perspectiva Nevski, compendi del saber secular d’Europa. Viatge únic per a assaborir el millor de la vida actual a Rússia, així com les contradiccions que han fet, d’aquestes ciutats, dues grans fites del turisme cultural al món.