La resistència del mudèjar. Amb l’avanç del Regne d’Aragó, s’estengué cap al sud un estil constructiu cristià bastit en pedra, el romànic europeu. Desconegut en aquestes terres, intentaria imposar-se sobre el sistema constructiu en rajola amb la decoració musulmana imperant en els pobles i ciutats d’aquell temps. Així doncs, serà l’extraordinària perícia d’obrers, fusters i paletes musulmans autòctons els que crearan el mudèjar. L’art cristià islamitzat, mestissatge de religions i cultures, que permetrà la major llibertat decorativa de tota l’Europa medieval.

El procés històric que ens porta des del Segle d’Or fins a les albors del modernisme, va omplir València de destacats edificis de diferents estils, mantenint en gran mesura la trama urbana medieval i xicotetes obertures com el Carrer de la Pau. Durant les dècades dels seixanta i setanta, els nous conceptes de modernitat i també determinats interessos econòmics lligats a l’especulació del sòl i altres plans urbanístics, van propiciar que la ciutat patirà una pèrdua de patrimoni arquitectònic històric sense precedents, un dels més extensos i agressius que es coneixen en la història recent i de la qual hi ha pocs exemples en el món.

A Altea “els burros aguaiten per les finestres”. Està situada damunt d’un tossal banyat per la Mediterrània al bell mig de la badia d’Altea, que tanquen la Punta Bombarda i el Morro de Toix. Entendrem els orígens d’un paisatge tan singular com la costa de la Marina, on les casualitats de la natura han modelat un espai habitable durant mil•lennis.

El Museu del Prado va obrir al públic el 19 de novembre de 1819 com a Real Museo de Pintura y Escultura. En 2019, en celebrem el bicentenari, una commemoració que mostrarà el camí recorregut des de 1819 fins al moment actual. Amb motiu d’aquesta ocasió excepcional, es pretén també reflexionar sobre el seu futur i sobre els reptes que es plantegen a aquests grans museus d’art antic. A més, durant els pròxims anys està prevista la conclusió de l’anomenat Campus del Prado, amb l’últim edifici que l’integra, el Salón de Reinos de l’antic palau del Buen Retiro, incorporació que obligarà a repensar integralment l’actual disposició de les col·leccions.

El Mercat Central a més de la seua evident bellesa arquitectònica i el seu respecte a la cultura tradicional, és un increïble indret on una gent molt particular ofereix les millors verdures, anguiles, espècies, mariscos, carns, saladures del món. Productes, compradors i visitants, arribats de tot arreu, que converteixen la compra en una experiència sensorial.

Quan l’hivern comença a agonitzar i la primavera despunta de forma tímida, a la regió de Múrcia, concretament a Cieza els bresquillers esclaten de forma sobtada i espectacular, escampant el rosa en totes les seues tonalitats sobre el paisatge. Escapada que ens permetrà gaudir d’aquests dies únics i a més assaborir la gastronomia d’interior murciana així com del patrimoni amb una visita al Museu de Siyasa a Cieza, que guarda els vestigis de l’antiga Medina.

De Constantinoble a Istanbul. Istambul està situada en un espai geogràfic excepcional, entre dos continents –Europa i Àsia- i tres grandiosos braços de mar: el Corn d’Or, l’estret del Bòsfor i la mar del Màrmara. Ningú no podria haver imaginat que aquella xicoteta ciutat a la perifèria del món grec, a la vora d’un mar boirós com és el Negre, exposada al pas de pobles en trànsit, d’exèrcits ferotges i de mercaders afanyosos, estaria destinada a ser capital de dos imperis. A ser la Roma de l’Orient, la Sublim Porta. Igual que els éssers humans, que durant la nostra vida canviem i, així i tot, continuem sent els mateixos, Istambul manté l’essència de tots els temps que han sigut. En aquest curt, però intens viatge, volem en FPR visitar el que és imprescindible de la ciutat, que no cansa, però també el que poques vegades ens n’han ensenyat. És per això que recorrerem passejant pel bo i millor que els milers d’anys d’història ens han deixat escrit a les places i carrers de la Porta de l’Orient.

L’any 1161, el rei Sanç VI de Navarra fundà la vila de Treviño, a la comarca que s’anomenava Uda. Aquesta fundació es va fer per a consolidar la frontera del regne amb Castella, que començava a imposar la seua hegemonia a la Península. Va ser l’any 1200 quan aquest territori, encara senyoriu, passà a la corona de castellana. En l’actualitat és un enclavament de la província de Burgos dins d’Euskadi. Tant el territori d’Àlaba com el de Treviño han conservat un patrimoni romànic de primer orde amb una quantitat d’esglésies i ermites emmarcades en un paisatge de bellesa discreta i acurada. No oblidarem en aquesta ruta conéixer la ciutat de Vitòria-Gasteiz, polsant la seua vida així com el famós tapeo.

Per aquestes terres, el riu Duero conforma un territori pla, escalonat, una vall dissimètrica, de bellíssims paisatges, ornamentada amb la silueta d’imponents castells medievals. La Ribera del Duero, famosa per la producció vitivinícola de gran qualitat, és també reconeguda per la magnífica gastronomia, de què destaca el lletó rostit, típic per Setmana Santa.

Els costums que perduren: els banys de l’Almirall. Des de l’any 714 es té notícies de l’ocupació de València per part dels musulmans de Tarik. Jaume I els va expulsar en 1238, per tant, el món islàmic està present a la ciutat durant més de 500 anys, només interromputs huit anys per la conquesta del Cid al final del segle XI. Coneguda com a Medina al– Turab en un primer moment i com a Balansiyya quan va ser capital d’un dels regnes de taifa andalusins, les terres valencianes han rebut una gran herència àrab tant des del punt de vista tècnic (cultius, séquies, construccions...) com cultural (lèxic, ceràmica, costums...).

El Benicadell, fita de les valls d’Albaida i el Comtat. Fabulós gegant de pedra mític en el món del senderisme, escarpada i afilada. Malgrat la seua inaccessible aparença, ha sigut testimoni durant segles de batalles, històries, correries, llegendes i de l’impertorbable pas d’esforçats i rudes nevaters. Entre margallons, penyes i pins seguirem les empremtes de la història i anirem a la recerca del derruït castell de Carbonera.

EL MUSEU MODERNISTA DE NOVELDA. La Casa-Museu Modernista de Novelda* acull, en perfecte estat de conservació, un conjunt arquitectònic i mobiliari d’art modernista en el seu entorn natural i històric. La finalitat del Museu és mostrar al visitant el seu contingut artístic, arquitectònic i pictòric modernista facilitar a l’investigador o erudit els fons d’arxiu existents. Disposa de fons especialitzats sobre el modernisme i l’art dels segles XIX i XX. A més disposa de part del llegat de Jorge Juan i Santacilia, insigne marí, natural de Novelda.

* Apertura només de dilluns a divendres.

Capital de la segona república. En ser assetjada Madrid, totes les institucions republicanes es traslladaren a la nostra ciutat des del novembre del 1936 fins l’octubre del 37. Com a conseqüència, gran quantitat d’intel•lectuals, escriptors, professors, científics i erudits es van desplaçar amb el govern i molts d’ells varen ser allotjats a la Casa de la Cultura, antic Hotel Palace, que va ser nomenada pel poble valencià “La Casa dels Sabuts”.

Louis Barrau-Dihigo, hispanista francés va descriure a la primeria del segle XX Astúries com  “una espècie de castell natural refugi perfecte per a nobles visigots. No hi havia en aquells paratges ciutadelles, terres ni riqueses que pogueren resultar especialment temptadores per als àrabs; el país era agrícola i miner”. Hem preparat dos programes per a gaudir de les meravelles d’aquesta terra entre les altes muntanyes cantàbriques i l’oceà absolut. Podreu alternar la visita cultural o la natural-senderista al vostre gust. Hem unit a les dos la descoberta imprescindible del preromànic: Santa María del Naranco, San Miguel de Lillo, etc. També un recorregut per Oviedo. Dos viatges en un per a assaborir una terra i un mar únics a la península Ibèrica.

 Des de la terra més plana fins a les muntanyes més altes; de l’Adriàtic temperat a les neus perpètues; del temible Bora al Biedermeier; de Joyce a Svevo... Aquest petit país és un racó d’una Itàlia diferent eclipsat per la proximitat de Venècia. Volem endinsar-nos en les meravelles dels Alps julians, de la modesta Udine, de la irredemptista Trieste i dels tresors immortals d’Aquileia, del disseny perfecte de Palmanova, sense oblidar fer un tast de la cuina típica del país. En definitiva, volem acompanyar-vos a descobrir la terra que el escriptor de Gorizia, Paolo Maurensig, anomenà Compendi de l’Univers.

La Setmana Santa a Castella és silenci, recolliment, sentiment, valuosa imatgeria renaixentista producte del talent dels millors escultors i una prestigiosa gastronomia. Amigues i amics de FPR, aprofitant que el Pisurga passa per Valladolid, no ho penseu més, acompanyeu-me a gaudir de la calidesa sentida per la gent, on les més benvolgudes tradicions estan representades en un escenari idoni, el nucli històric de Pucela.

L’any 1798 el jove Napoleó Bonaparte proposà al Directori encetar una campanya a Egipte i Síria per protegir els interessos comercials de França. Llavors, en arribant davant de les piràmides digué: Soldats... 40 segles ens contemplen. Volem que 40 (més dos) segles després, aquestes mateixes piràmides ens contemplen a nosaltres. Us proposem descobrir o redescobrir Egipte, ‘la Mare del Món’, ‘el Don del Nil’. Obrim els ulls i davant de les piràmides per a poder entendre el refrany àrab: “l’home té por del temps i el
temps només té por de les piràmides”.

En el segle segon de la nostra era, el cronista de viatges grec, Pausànies, va escriure amb entusiasme sobre la costa egea, elogiant-ne el clima i els majestuosos edificis. No totes les meravelles a què Pausànies feia referència en els seus relats segueixen hui dretes, però es conserven les suficients per a oferir al viatger una visió d’allò que era la vida quan aquest racó del món i, amb justícia, va ser denominat com el centre de l’univers. La costa turquesa de l’Egeu està recorreguda per llargues extensions de platges d’arena amb tossals poblats de pins i esguitats d’antics pobles costaners. A més, hi ha ciutats gregues i romanes, en la part alta dels tossals, agranats pel vent, els majestuosos temples, els carrers amb columnes i els teatres conformen un viatge per a amants de l’antiguitat.

Albert Schweitzer va nàixer a Kayserberg-Alsàcia, l’any 1875. Era el seu país un estat alemany. Després de la Primera Guerra Mundial, Alsàcia tornà a França i aleshores ell també fou francés. Aquest teòleg, pacifista, metge, músic i premi Nobel de la Pau, quan Alsàcia era alemanya escriví en francés; quan Alsàcia fou francesa, escriví en alemany. És sense cap dubte un compendi de la idiosincràsia d’aquest preciós país. Hem fet un recull dels indrets més bonics i interessants d’aquest allargat territori, que té com a horitzó el Rhin. Des de la seua capital, Estrasburg, ens endinsarem en el descobriment de pobles d’un encant boig: fortaleses vigilants d’una frontera mòbil. Paisatges màgics amb algun de feréstec , d’altres d’un orde vitivinícola cartesià. I no només Alsàcia, a més descobrirem  la decimonònica i luxosa Baden-Baden. Maridarem el viatge amb els meravellosos vins alsacians. À la tienne/prost.

Quan els mariners de la Sereníssima transitaven aquesta part de la costa de l’adriàtic en veure aquelles muntanyes deien que havien arribat al Monte Negro -en la seua llengua veneciana- les muntanyes negres. Crna Gora. Encreuament de civilitzacions, dels Il•liris als austríacs, dels romans als turcs tot i passant pel domini venecià, lloc d’unió de l’orient amb l’occident. Volem a través d’aquest periple conèixer pobles encantadors amb esglésies i “campaniles” que ens transporten a un passat gloriós, reflexos del pas dels grans imperis de la mediterrània oriental, tot i envoltat d’una natura aclaparadora.

Envoltada d’espessos boscos, la comarca del Matarranya és un bellíssim espai geogràfic  i cultural, nexe d’unió entre Aragó, Catalunya i València. Amb una geografia ideal per a fer boniques passejades, està conformada per barrancs, muntanyes i encisadors pobles bastits de pedra. Simbiosi entre la cultura catalana, valenciana i aragonesa, destaca la particular manera de parlar català i una excel·lent gastronomia. Una escapada marca Fil-per-randa, per a gaudir de l’art i el paisatge en el marc de l’esplendorosa primavera.

Enlairat sobre un turó de 582 m, des d’on es domina la vall de Suera, travessada pel barranc de Castres, en ple Parc Natural de la Serra d’Espadà, el castell de Maús, és d’origen musulmà (S. XIII) i controlava el pas cap a l’interior de la serra a l’hora que servia com a refugi i exercia una funció administrativa i judicial. Actualment, tot i trobar-se en ruïnes, conserva una de les siluetes més atractives dels castells d’Espadà.

La romeria a Castellfort. En un clima tan sec com el nostre, la vella necessitat de pluja va motivar la pregària dels pelegrins. La ruta travessa una esplèndida natura primaveral, per uns adustos i bells paratges esguitats de santuaris, on l’admiració per l’art, l’arquitectura monumental, el sentit religiós i els càntics medievals animen aquesta rogativa de tradició ancestral.

Prop de Pedreguer, a la Marina Alta. L’Albarda és un model de referència en el món de la jardineria mediterrània. Aquest jardí ens mostrarà la gran riquesa de la diversa flora vinculada al nostre clima, que conté més de 700 espècies de plantes autòctones i una àmplia col.lecció de roses i palmeres distribuïdes en un jardí formal i un altre de silvestre. Aquest recinte botànic recrea la imatge dels antics jardins renaixentistes valencians, influenciats per la cultura àrab.

València commemora l’Any de la Seda. El camí que al llarg de segles utilitzaven de canal de propòsits militars i polítics, el que feien servir per al comerç de tota mena de productes, el principal mitjà d’informació, de transmissió del coneixement, de difusió d’idees i d’experiències culturals entre occident i orient és el que avui us proposem com a gran viatge de tardor. Volem recuperar la memòria viva d’aquelles ciutats i pobles que han forjat aquesta línia única amb els seus imponents monuments arquitectònics… Samarkanda, Bukhara, Khiva, vivint in situ la llarga història de “La Ruta de la Seda”. Camí al paradís.

Us oferim una jornada de sendera, taula i urbanisme medieval. Un dia complet de muntanya i de poble que ens permetrà conéixer, al matí, el camí que antigament unia Ontinyent amb Bocairent seguint la vora del riu Clariano, espai d’aigua que movia els antics molins de la indústria tèxtil. Una sendera que ens portarà, des de la contornada del Pou Clar fins a l’entrada històrica a la vila de Bocairent. Dinarem al mateix poble de Bocairent i, a la vesprada, farem una passejada pels carrers de trama medieval de la roca històrica i també pel raval de la vila, des d’on podrem gaudir del paisatge i de l’arquitectura que envolta la població.

Després de sofrir durant anys un dels règims totalitaris més rigorosos d’Europa, Albània ha començat a mostrar al món el seu patrimoni. País d’encreuament entre l’Orient europeu i Occident, passà de ser la província romana de la Il·líria a província bizantina i després a formar part de l’imperi Otomà. En FPR us convidem a descobrir aquest país arraconat entre les altes muntanyes dels Alps Dinàrics i les platges del Jònic. Un viatge per a gaudir de l’art i del paisatge d’un territori encara sense les aglomeracions del turisme de masses. Passaran davant els nostres ulls les empremtes deixades per les civilitzacions que han habitat aquestes terres. Ruïnes greges, basars orientals, esglésies ortodoxes, mesquites otomanes, castells medievals, pobles balcànics d’un encant salvatge, els búnquers de la dictadura... i tot emmarcat entre el blau turquesa del Mediterrani i les remotes muntanyes dels Balcans. I Mirëpritur!

Les Falles valencianes són la commemoració de l’arribada de l’equinocci de primavera, les Falles pirinenques de l’Alta Ribagorça, a la vall de Boí, celebren l’arribada del solstici d’estiu. Ambdues són Patrimoni de la Humanitat. Volem sumar-nos a aquesta festa i conéixer el fascinant patrimoni de la vall ribagorçana, així com els seus preciosos paisatges. La nit del solstici esperarem a veure l’arribada a Boí dels faros, que són els pals que s’encenen a les parts més altes de les muntanyes, ja que és creença que allí els rajos del sol arriben millor i, llavors, aquesta fusta és més pura. Així, amb les falles mig consumides, tastarem el vi i la coca que es trau per a tots i celebrarem l’entrada d’un nou estiu.

A la primeria del segle XX, el Consell d’Educació suec encarregà un llibre a l’escriptora Selma Lagerlöf per a ensenyar la geografia del seu país als xiquets suecs. Pocs anys després, va ser la primera dona en rebre el premi Nobel de Literatura. A través de la seua novel·la, Les meravelloses aventures de Nils Holgersson  per Suècia, va aconseguir ‒ja al començament d’aquell segle‒ introduir als infants l’amor i respecte a la natura. Hem preparat un viatge introductori a aquest món del nord a través de les seues ciutats, pobles, castells, boscos i llacs. Envoltats per un cel ample i que en els dies solsticials captura un blau elèctric, vibrant, ple de matisos. Estocolm, la capital del país d’un encant fora del que és comú; Uppsala, amb la seua catedral i jardí botànic; i el país que l’envolta amb el llac Mälaren, vorejat de castells que ens transporten al fascinant segle XIX. Al fons, el Bàltic, així, en majúscula. La mar hanseàtica d’un estrany color ambarí, que porta un vent sempre fresc quasi de novel·la negra.

Les ciutats de Moscou i Sant Petersburg  encara hui en dia rivalitzen pel prestigi de la seua arquitectura i dels seus museus. Aquestes dues capitals russes, que són tan diferents, mostren amb el descobriment pacient d'elles les facetes d'una identitat forjada any darrere any, segle darrere segle, com a resposta als desafiaments vinguts de l'exterior. Hem combinat les dues urbs per a poder conéixer-les cadascuna dins el seu ritme particular. Des del fabulós Kremlin, imatge única de tota una època, a la perspectiva Nevski, compendi del saber secular d'Europa. Viatge únic per assaborir el millor de la vida actual a Rússia, així com les contradiccions que han fet d'aquestes ciutats dues grans fites del turisme  cultural al món.

L’altiplà tibetà està dominat per les més altes muntanyes del món: l’Himàlaia, que des de fa molts segles abriga una civilització brillant. El budisme, introduït al segle X, serà l’esdeveniment més gran en la història del país. Aquesta terra, lloc misteriós que fascinarà els exploradors i viatgers europeus, tindrà com a protagonisme espiritual i “polític” el dalai-lama. La monarquia “sagrada” que representa i el món que l’envoltava serà liquidada per la invasió xinesa l’any 1959. Després de la fugida, el dalai-lama es convertirà en símbol d’una cultura tradicional que lluita per la supervivència. Us presentem el viatge al sostre del món. Partint de la capital, Lhasa, i del fabulós Potala recorrerem una part d’aquesta terra mítica amb les visites als principals centres espirituals, els grans monestirs que donen sentint al país i són els pilars d’aquesta cultura mil·lenària. Un viatge imprescindible al món.

Àsia o Europa? Al fil dels dos continents la República de Geòrgia desplega una vitalitat de què pocs països gaudeixen. Situada entre les serralades del Gran Caucas i el Petit Caucas, entre el mar Negre i (quasi) el mar Caspi, presenta un patrimoni artístic i cultural de primera magnitud. Pocs països tan xicotets posseeixen una quantitat d’influències tan gran: grecs, perses, turcs, russos... Aquesta història turbulenta ens ha deixat en memòria una varietat  fantàstica d’esglésies, algunes de les quals situades en llocs impossibles i decorades amb frescos medievals d’una qualitat única. Castells, monestirs i esglésies amb unes  arquitectures sorprenents i màgiques. El nostre periple a l’antiga Ibèria ens portarà a descobrir el millor del país a través d’un patrimoni ric i omnipresent i d’uns paisatges espectaculars i verges. Finalment, hi afegirem l’amor al vi –els georgians sostenen que és en el seu país on es va descobrir la viticultura– i a la música coral. Sakartvelo!

El gran director Rainer W. Fassbinder va dirigir l'any 1980 la sèrie basada en la novel·la de Döblin: Berlin Alexanderplatz. En ella es narra la tràgica història de Franz Biberkopf, que ix de la presó i es proposa portar una vida "decent", això és impossible, ja que es vorà devorat pel submón del Berlín dels anys 20. És aquesta ciutat l'escenari de Fassbinder i Döblin, que són tres personatges per una mateixa història. La volem descobrir. En aquest viatge i visita a Berlín caminarem pels seus carrers amb entusiasme, aturant-nos en les seues façanes, davant una geografia humana inigualable. La gran capital alemanya ha aconseguit sobreviure i recompondre's segle darrere segle, reinventant-se. I com el protagonista de la novel·la ens deixarem arrossegar per la nova vitalitat del Berlin d'inicis del segle XXI.

Saxònia ha recuperat, anys després de la reunificació alemanya, una gran part del seu encant d’altres temps. Els paisatges evoquen la pintura romàntica del segle XIX: tossals i vinyes, fortaleses imponents, penya-segats escarpats amb magnífiques vistes, pobles intemporals. Art, paisatge i música, perquè la Saxònia cultiva el record de Schumann, a la seua ciutat Zwickau o el de Bach a Leipzig on la Gewandhaus és mundialment cèlebre. Com celebèrrima és la capital de l'estat: Dresden que, assolada pels bombardejos aliats en 1945, era anomenada la Florència de l’Elba. Actualment, ha renascut de les seues cendres. Una minuciosa restauració del centre històric i una activitat cultural i artística intensa li han valgut ser patrimoni mundial de la humanitat per la Unesco. Vos proposem el viatge a Saxònia per a descobrir una terra que és el bressol de la cultura, caràcter i identitat d’Alemanya.

Eslovàquia, situada entre les mítiques muntanyes dels Carpats i la conca del Danubi, ha anat, des de la partició de Txecoslovàquia, adquirint una entitat pròpia. Hem dissenyat un viatge per descobrir el millor d’aquest recòndit i bell País. Partint de la seua capital, la discreta i centreeuropea Bratislava, visitarem entranyables pobles.  Veurem històriques ciutats dominades per castells vigilant l’horitzó a l’aguait de turcs o tàrtars. La  bellíssima serralada Tatra  entre llacs i pics majestuosos, serà nexe d’unió entre les diverses parts del territori.  No deixarem de banda l’arquitectura de fusta de les esglésies grecocatòliques, Patrimoni de la Humanitat.

Ístria i Eslovènia conformen dues entitats vinculades des de fa molts anys a l'imperi que va ser governat per la família Habsburg. La història i la geografia han anat modelant aquestes regions històriques dotant-les d'un encant barreja del millor de l'art i cultura centreeuropea i mediterrània. Aquesta terra filla d'un maridatge entre Àustria i Itàlia és la que us convidem a descobrir. Hem recopilat el millor dels dos països que visitem: Eslovènia i Croàcia. Des de Ljubljana i els Alps Julians fins a la bellíssima península Istriana, farem un recorregut ple de grans i màgiques sorpreses sota un cel nítid i un mar d'un blau fosc turquesa.

Des de la seua independència de l’extinta Unió Soviètica el 1991 i pel fet de formar part de l’antiga Ruta de la Seda, Kirguizistan ha anat buscant el seu lloc al món. Volem que descobriu el cor ocult d'Àsia, una terra de natura salvatge que vos sorprendrà per la bellesa dels seus paisatges, l’amabilitat de la seua gent, la vida simple a l’estepa, a les muntanyes. Un país encara verge, sense les aglomeracions d’altres indrets. Podrem compartir el dia a dia dels nòmades a les seues iurtes, dels seus dinars tradicionals, dels cels nets i purs. Un viatge cap a terres salvatges.

Sèrbia és un país mil·lenari al bell mig dels Balcans. Aquesta nació ha conservat un patrimoni cultural amb una forta identitat, malgrat les moltes tragèdies que la història els ha llançat. Hem dissenyat un viatge per eixir de les sendes del turisme convencional i endinsar-nos per una terra que ens sorprendrà vivament. Ciutats romanes a prop del limes, castells d’una Sèrbia medieval en lluita perpètua, quasi sempre, contra l’Imperi otomà. Té també els seus meravellosos monestirs, que són uns dels trets d’identitat   més grans d’aquest país. En el  periple serbi no podia faltar Belgrad, la veritable capital balcànica. Ciutat vital, circumval·lada pel Danubi, que li dóna forma. Un viatge a la descoberta de tot un món que ens desvelarà el gran secret dels balcans, país de veritables emocions.

Situades més amunt del cercle polar, les illes Lofoten i l’illa de Senja gaudeixen d’un clima molt més temperat del que seria normal per a la seua latitud. Açò és degut al corrent càlid del golf que porta a les costes noruegues la dolçor d’altres indrets molt més al sud. En aquest viatge al nord de Noruega trobarem atrafegats poblets de pescadors, preciosos fiords, illots que sobrevolen milers d’aus marines, muntanyes amb neus perpètues. Un viatge a un país d’una bellesa hipnòtica, salvatge, entre el mar i la terra. I una llum constant en aquestes dates. Un viatge al Gran Nord per a gaudir-lo amb passejades i caminades.

Boscos i suaus camps cultivats de vinyes que proporcionen alguns dels millors vins del món; celestials, místics i foscos monestirs; xicotetes ciutats amb carrers i places de conte, i cellers on podrem tastar vins que ens conduiran per les arrels més profundes de França. Una passejada per la vida lenta i feliç de la gent del camp que sap gaudir d’un bon got de vi; un viatge que discorrerà amb un altre ritme.

Situat al centre d’Itàlia, els Abruços (l’Abruç o Abruzzo) s’estenen del cor dels Apenins a la mar Adriàtica. Un territori muntanyós i salvatge. Després del terratrémol que destrossà les vides de tants dels seus habitants, i ja restaurades la major part dels edificis que es van afonar, ara renaix per oferir-nos el millor d’una terra plena d’emocions. Hem seleccionat la millor part de les meravelles que ens regala el país, tant artístiques com paisatgístiques, centrant-nos en la part muntanyosa i més fresca de la regió. Els Abruços ens descobriran una altra Itàlia, salvatge, pura i essencial.

Grècia sempre és molt més del que u espera. En cada racó apareixen tresors, imponents ruïnes d’un passat gloriós. En aquest viatge a la Macedònia grega i l’Epir volem portar-vos a descobrir una Grècia diferent, amb una geografia variada, que va de les planes fèrtils a la vora de la Mediterrània a les altes i remotes muntanyes de l’Epir. Noms plens d’història com el massís del Pindos, que guarda el parc nacional de Vikos-Aoos, o la muntanya sagrada d’Athos, amb una plèiade de monestirs que ens transporten a l’època de l’antic Imperi bizantí. Hem traçat un recorregut ple de meravelles d’una Grècia que espera ser descoberta.

De Constantinoble a Istambul

Istambul està situada en un espai geogràfic excepcional, entre dos continents –Europa i Àsia- i tres grandiosos braços de mar: el Corn d’Or, l’estret del Bòsfor i la mar del Màrmara. Ningú no podria haver imaginat que aquella xicoteta ciutat a la perifèria del món grec, a la vora d’un mar boirós com és el Negre, exposada al pas de pobles en trànsit, d’exèrcits ferotges i de mercaders afanyosos, estaria destinada a ser capital de dos imperis. A ser la Roma de l’Orient, la Sublim Porta. Igual que els éssers humans, que durant la nostra vida canviem i, així i tot, continuem sent els mateixos, Istambul manté l’essència de tots els temps que han sigut. En aquest curt, però intens viatge, volem en FPR visitar el que és imprescindible de la ciutat, que no cansa, però també el que poques vegades ens n’han ensenyat. És per això que recorrerem passejant pel bo i millor que els milers d’anys d’història ens han deixat escrit a les places i carrers de la Porta de l’Orient.

El fet que el ser humà no anara a Islàndia per voluntat pròpia i que hi arribara quan no va tindre altre remei ha deixat una mena d’aura ingènua i tenaç que representa el més difícil d’assolir; de fet, el seu descobridor la batejà com la Terra de gel (Iceland).
Els islandesos han aconseguit humanitzar un dels llocs més inhòspits del món, i l’han convertit en un dels països més moderns d’Europa. Sí amigues i amics de Fil-per-Randa, refarem el camí del gel i del foc, i aguaitarem, per més que només siga per uns quants dies, aquests increïbles paisatges, en un país dissenyat per a la calma, la reflexió i la poesia.

València commemora l’Any de la Seda. El camí que al llarg de segles utilitzaven de canal de propòsits militars i polítics, el que feien servir per al comerç de tota mena de productes, el principal mitjà d’informació, de transmissió del coneixement, de difusió d’idees i d’experiències culturals entre occident i orient és el que avui us proposem com a gran viatge de tardor. Volem recuperar la memòria viva d’aquelles ciutats i pobles que han forjat aquesta línia única amb els seus imponents monuments arquitectònics… Samarkanda, Bukhara, Khiva, vivint in situ la llarga història de “La Ruta de la Seda”. Camí al paradís.